Aequilibrium

EQUILIBRI CONSCIENT, amb Íngrid Queralt

Heretem molt més que els color dels ulls

Les constel·lacions familiars  son una eina molt potent que ens serveix per entendre aspectes de la nostra vida d’una manera més profunda.

Desenvolupat per Bert Hellinger, els treball sistèmic ens mostra les connexions invisibles o inconscients que hi ha darrera algunes dificultats o símptomes que estan presents a la nostra vida. Cada persona està connectada amb el seu sistema familiar a través de vincles inconscients, d’amor i lleialtat.

Tots formem part d’un SISTEMA FAMILIAR D’ORIGEN  i en formen part les persones de la nostra família per línia sanguínia (germans, pares i germans dels pares, avis i germans dels avis, besavis i els seus germans i així en endavant). També s’hi inclouen aquelles persones que un dia van pertànyer a la família, com les parelles anteriors. També poden estar vinculats al nostre sistema persones que van quedar-hi lligades per alguna circumstància especial com en el cas de víctimes de guerres o morts....  Continuar llegint

Nataraj és l'energia de la dansa. Aquesta dansa és una meditació total, en que totes les nostres divisions internes s'esvaeixen i només queda una consciència relaxada i subtil.

INSTRUCCIONS

Aquesta meditació dura 65 minuts i té tres etapes. Fes-la sempre amb la música específica "Nataraj Osho meditació"

Descarrega't el document amb les instruccions i comença a gaudir dels seus beneficis!

No em trobo bé, el cos comença a detonar algun símptoma. Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar i no se com afrontar-ho. I vaig a algun especialista i de vegades després de llargues exploracions - o  després de cinc minuts-, em donen una paraula per explicar allò que em passa, un diagnòstic, una etiqueta. ANSIETAT. DEPRESSIÓ. HIPERACTIVITAT. ESTRESS. TRANSTORN BIPOLAR. FIBROMIALGIA...

I així comencem a mirar a  l’etiqueta, en comptes de mirar a la persona. I aquesta mirada parcial fa que continuem mirant el símptoma i ens enfoquem tots a mirar què podem fer perquè aquest desapareixi.

Però el símptoma és el llenguatge del cos. Es la manera que el cos té d’expressar que alguna cosa no va bé, és la única manera que té per aconseguir que  li parem atenció.  El cos és savi i quan no troba per si sol la solució,  es comunica per demanar ajuda. Però tantes vegades no l’escoltem. Entendre’l no és fàcil i gairebé sempre  requereix  mirar més enllà del símptoma, per entendre què hi ha al darrera. Si no ho fem, el cos insisteix.

Però em trobo malament, el símptoma molesta; de vegades em molesta a mi i de vegades molesta als altres. I l’etiqueta té molt de poder, així que comencem a prendre decisions a partir d’aquesta etiqueta. I per exemple  ens comencem a medicar. I de vegades el símptoma disminueix i sembla que ens trobem una mica millor. Però res ha canviat en el fons.  I amb el temps el símptoma torna, en altres ocasions  canvia, esdevenint un símptoma que fa una mica més de soroll que l’anterior.

I és evident  que de vegades les etiquetes ens ajuden a entendre o a preveure què pot passar en el futur, i que  també poden ser la porta d’accés a certs tractaments que ens poden salvar la vida. Les etiquetes ens tranquil·litzen, tant als professionals com als clients. Però també ens ceguen, ens limiten i ens enfoquen al problema. I de vegades fins i tot el  fan més gran i el cronifiquen.

I es clar que de vegades necessitem ajuda per poder disminuir el símptoma, perquè és la manera que hem trobat per continuar tirar endavant. Però aquí no acostuma a estar la solució.

Un mateix símptoma pot ser degut a multitud de causes o de situacions. De vegades aquestes poden ser evidents però sovint estan una mica més amagades, i no en som conscients. I és per això que el nostre cos no troba la solució. Enfocar-e a la solució implica mirar què hi ha al darrera  d’allò que ens passa, i quan ho podem veure o entendre, llavors el cos és capaç d’aprendre noves estratègies  per afrontar la situació i alguna cosa pot començar a canviar.

Entendre què em passa i per a què em passa, és prioritari en la recuperació de la nostra salut i el benestar emocional. I la clau està en concebre la nostra salut com un tot integrat,  on cos, ment i emocions estan interrelacionats, assumint  la responsabilitat personal envers la pròpia vida i les pròpies decisions.

Íngrid Queralt Montserrat

Psicòloga i Coach a Aequilibrium

www.aequilibrium.cat

Sí y GRACIAS

El sufrimiento es el resultado de apartar la mirada de la realidad, de la negativa a entregarse a lo que la vida nos depara. Lo que la vida nos depara es a veces terrible y doloroso, claro está. Soy la última persona que le reprocharía a alguien decir o haber dicho, a la vista de un destino cruel: “Es demasiado para mí”, y haberle vuelto la espalda. Solo afirmo que con ello no conseguimos borrar lo sucedido, sigue formando parte del mundo, queramos mirarlo o no. Es decir: permanece en el mundo tanto tiempo cuanto nos negamos a mirarlo y su fuerza destructiva se perpetúa. Solo cuando lo contemplamos tal y como ha sido conseguimos ponerle punto y final. En el preciso momento en el que contemplo y acepto lo que ha sido, en el momento en que apruebo que haya sido así, entra a formar parte del pasado. Y solo cuando me apruebo a mí mismo, cuando apruebo que soy como soy (lo que incluye también mi origen) estoy enteramente ahí. Las constelaciones familiares fomentan el proceso de hacerse adulto, porque ponen en el centro el mirar y contemplar. Y al hacerlo se ponen al servicio del crecimiento personal. No atiborrándonos de ideas sobre la espiritualidad, sino conduciéndonos en la vida y haciendo que tomemos parte en su movimiento interior. Para la conciencia moderna, detenida en la rebelión y autosuperación juvenil, alcanzar la edad adulta es el siguiente paso. Y si nos retrotrae a la familia de la que procedemos, no lo hace para retenernos allí, sino porque hemos olvidado algo: decir “sí” y “gracias”.

Willfreid Nelles “La Vida no tiene marcha atrás”, Desclée de Brouwer, 2011.

Un tema pendent és un cadenat: em pesa, em dificulta el moviment, em manté encallat en un punt fix. I quan cansat miro de deslliurar-me’n, llavors es resisteix amb tota força de l'acer. Les constel•lacions són una eina terapèutica i de creixement personal, sistematitzada i desenvolupada per Bert Hellinger, orientada a la recerca de la clau que va tancar, per amor cec, aquell cadenat. I quan tens la clau, llavors tot canvia i et converteixes en el propi manyà. Busquem la clau junts?www.aequilibrium.cat