Home » RECURSOS

RECURSOS


Quan les etiquetes no ens ajuden a trobar-nos millor

Quan les etiquetes no ens  ajuden a trobar-nos millor - Aequilibrium

No em trobo bé, el cos comença a detonar algun símptoma. Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar i no se com afrontar-ho. I vaig a algun especialista i de vegades després de llargues exploracions - o  després de cinc minuts-, em donen una paraula per explicar allò que em passa, un diagnòstic, una etiqueta. ANSIETAT. DEPRESSIÓ. HIPERACTIVITAT. ESTRESS. TRANSTORN BIPOLAR. FIBROMIALGIA...

I així comencem a mirar a  l’etiqueta, en comptes de mirar a la persona. I aquesta mirada parcial fa que continuem mirant el símptoma i ens enfoquem tots a mirar què podem fer perquè aquest desapareixi.

Però el símptoma és el llenguatge del cos. Es la manera que el cos té d’expressar que alguna cosa no va bé, és la única manera que té per aconseguir que  li parem atenció.  El cos és savi i quan no troba per si sol la solució,  es comunica per demanar ajuda. Però tantes vegades no l’escoltem. Entendre’l no és fàcil i gairebé sempre  requereix  mirar més enllà del símptoma, per entendre què hi ha al darrera. Si no ho fem, el cos insisteix.

Però em trobo malament, el símptoma molesta; de vegades em molesta a mi i de vegades molesta als altres. I l’etiqueta té molt de poder, així que comencem a prendre decisions a partir d’aquesta etiqueta. I per exemple  ens comencem a medicar. I de vegades el símptoma disminueix i sembla que ens trobem una mica millor. Però res ha canviat en el fons.  I amb el temps el símptoma torna, en altres ocasions  canvia, esdevenint un símptoma que fa una mica més de soroll que l’anterior.

I és evident  que de vegades les etiquetes ens ajuden a entendre o a preveure què pot passar en el futur, i que  també poden ser la porta d’accés a certs tractaments que ens poden salvar la vida. Les etiquetes ens tranquil·litzen, tant als professionals com als clients. Però també ens ceguen, ens limiten i ens enfoquen al problema. I de vegades fins i tot el  fan més gran i el cronifiquen.

I es clar que de vegades necessitem ajuda per poder disminuir el símptoma, perquè és la manera que hem trobat per continuar tirar endavant. Però aquí no acostuma a estar la solució.

Un mateix símptoma pot ser degut a multitud de causes o de situacions. De vegades aquestes poden ser evidents però sovint estan una mica més amagades, i no en som conscients. I és per això que el nostre cos no troba la solució. Enfocar-e a la solució implica mirar què hi ha al darrera  d’allò que ens passa, i quan ho podem veure o entendre, llavors el cos és capaç d’aprendre noves estratègies  per afrontar la situació i alguna cosa pot començar a canviar.

Entendre què em passa i per a què em passa, és prioritari en la recuperació de la nostra salut i el benestar emocional. I la clau està en concebre la nostra salut com un tot integrat,  on cos, ment i emocions estan interrelacionats, assumint  la responsabilitat personal envers la pròpia vida i les pròpies decisions.

Íngrid Queralt Montserrat

Psicòloga i Coach a Aequilibrium

www.aequilibrium.cat

Sí y GRACIAS

Sí y GRACIAS - Aequilibrium

Sí y GRACIAS

El sufrimiento es el resultado de apartar la mirada de la realidad, de la negativa a entregarse a lo que la vida nos depara. Lo que la vida nos depara es a veces terrible y doloroso, claro está. Soy la última persona que le reprocharía a alguien decir o haber dicho, a la vista de un destino cruel: “Es demasiado para mí”, y haberle vuelto la espalda. Solo afirmo que con ello no conseguimos borrar lo sucedido, sigue formando parte del mundo, queramos mirarlo o no. Es decir: permanece en el mundo tanto tiempo cuanto nos negamos a mirarlo y su fuerza destructiva se perpetúa. Solo cuando lo contemplamos tal y como ha sido conseguimos ponerle punto y final. En el preciso momento en el que contemplo y acepto lo que ha sido, en el momento en que apruebo que haya sido así, entra a formar parte del pasado. Y solo cuando me apruebo a mí mismo, cuando apruebo que soy como soy (lo que incluye también mi origen) estoy enteramente ahí. Las constelaciones familiares fomentan el proceso de hacerse adulto, porque ponen en el centro el mirar y contemplar. Y al hacerlo se ponen al servicio del crecimiento personal. No atiborrándonos de ideas sobre la espiritualidad, sino conduciéndonos en la vida y haciendo que tomemos parte en su movimiento interior. Para la conciencia moderna, detenida en la rebelión y autosuperación juvenil, alcanzar la edad adulta es el siguiente paso. Y si nos retrotrae a la familia de la que procedemos, no lo hace para retenernos allí, sino porque hemos olvidado algo: decir “sí” y “gracias”.

Willfreid Nelles “La Vida no tiene marcha atrás”, Desclée de Brouwer, 2011.

Un tema pendent és un cadenat/ Un tema pendiente es un candado

Un tema pendent és un cadenat/ Un tema pendiente es un candado - Aequilibrium

Un tema pendent és un cadenat: em pesa, em dificulta el moviment, em manté encallat en un punt fix. I quan cansat miro de deslliurar-me’n, llavors es resisteix amb tota força de l'acer. Les constel•lacions són una eina terapèutica i de creixement personal, sistematitzada i desenvolupada per Bert Hellinger, orientada a la recerca de la clau que va tancar, per amor cec, aquell cadenat. I quan tens la clau, llavors tot canvia i et converteixes en el propi manyà. Busquem la clau junts?www.aequilibrium.cat 

 

Un tema pendiente es un candado: pesa, dificulta mi el movimiento y me mantiene atascado en un punto fijo. Y cuando cansado intento deshacerme de él, entonces se resiste con toda fuerza del acero.
Las constelaciones son una herramienta terapéutica y de crecimiento personal, sistematizada y desarrollada por Bert Hellinger, orientada a la búsqueda de la llave que cerró, por amor ciego, aquel candado. Y cuando tienes la clave, entonces todo cambia y te conviertes en tu propio cerrajero. Buscamos la llave juntos? www.aequilibrium.cat

I tu, quantes pedres portes a la motxil.la?

I tu, quantes pedres portes a la motxil.la? - Aequilibrium

Tots portem una certa motxil.la, de fet ja d’infants venim al món amb una motxil.la incorporada, i aquesta va creixent a mesura que es anem fent grans i ens van condicionant. En aquesta motxil.la hi portem els èxits, i les experiències que ens han fet vibrar, però aquest és només una part de l’equipatge, el  lleuger. Al fons és on es van acumulant les pedres més pesades, aquelles que depèn dels dies se’ns claven més o menys a l’esquena. Però ens anem acostumant a portar aquest pes,  a partir-lo, de vegades en silenci i de vegades gemegant. Algunes pedres ja hi eren quan vam néixer, altres han anat incorporant-se a mesura que fèiem camí. També hi ha algunes pedres més petites que son les em cauen de la motxil.la quan descanso una mica, quan faig exercici o activitats que m’omplen. De vegades fins-hi tot ens resignem pensant que és el pes que em toca portar, altres cops pensem que aquelles pedres formen part del meu nom, de la meva identitat, i que si me’n desprenc deixaré de ser qui soc. Fins i tot hi ha qui pensa que en realitat la motxil.la és una prolongació del propi cos.

I anem fent camí. Fins que un dia trobem un rierol. Un rierol que hem de creuar per tal de poder continuar. Però ai las! aquest cop porta més aigua que de costum. I la motxil.la pesa tant...

En el taller d’aquest dissabte  ens proposem aturar-nos per poder mirar què hi porto a la motxil.la. De vegades només mirant una de les pedres puc recordar quan la vaig començar a carregar i entenc perquè per amor vaig  decidir posar-la a la motxil.la i així poder  retornar-a allà a on correspon. I continuar el viatge més lleuger i amb mes ganes de seguir buidant la motxil.la, per poder ser més lliure, més conscient, més feliç.

No t’ho pensis més, la vida no espera, i saltar rierols és més fàcil quan la motxil.la pesa poc.

http://aequilibrium.cat/4/upload/equilibri_conscient_juny_desembre_2015.pdf

 

Porto un pes que conec molt bé, perquè  fa molt temps que el porto. Però no és meu.I amb el mateix amor amb que el vaig prendre, ara el retorno, amb amor,  a qui correspon

 

Y tú, cuántas piedras llevas en la mochila?

Todos llevamos una cierta mochila, de hecho ya de niños venimos al mundo con ella incorporada, y ésta va creciendo a medida que nos vamos haciendo mayores y somos condicionados. En esta mochila llevamos los éxitos, y las experiencias que nos han hecho vibrar, pero este es sólo una parte del equipaje, el ligero. Al fondo es donde se van acumulando las piedras más pesadas, aquellas que algunos días se nos clavan más o menos en la espalda. Pero nos vamos acostumbrando a llevar este peso, a sufrirlo, a veces en silencio y a veces quejándonos. Algunas piedras ya estaban cuando nacimos, otros han ido incorporándose a medida que hacíamos camino. También hay algunas piedras más pequeñas que son las que  van cayendo de la mochila cuando descanso un poco, cuando hago ejercicio o actividades que me llenan. A veces hasta me resigno pensando que es el peso que me toca llevar, otras veces pensamos que aquellas piedras forman parte de mi nombre, de mi identidad, y que si me desprendo de ellas dejaré de ser quien soy. Incluso hay quien piensa que en realidad la mochila es una prolongación del propio cuerpo.

Y vamos haciendo camino. Hasta que un día encontramos un arroyo. Un arroyo que debemos cruzar para poder continuar. Pero esta vez lleva más agua que de costumbre. Y la mochila pesa tanto ...

En el taller de este sábado nos proponemos detenernos para poder mirar qué llevo a la mochila. A veces sólo mirando una de las piedras puedo recordar cuando la empecé a cargar y entiendo porque por amor decidí cargarla y así poder devolverla allí donde corresponde. Y continuar el viaje más ligero y con más ganas de soltando lastre, para poder ser más libre, más consciente, más feliz.

No lo pienses más, la vida no espera y saltar arroyos es más fácil cuando la mochila pesa poco.

http://aequilibrium.cat/4/upload/equilibri_conscient_juny_desembre_2015.pdf

 

Llevo un peso que conozco muy bien, porque hace mucho tiempo que lo llevo. Pero no es mío. Y con el mismo amor con que lo tomé, ahora lo devuelvo, con amor, a quien corresponde.

Especial Salut

Especial Salut - Aequilibrium

Escoltar el símptoma

Sovint els símptomes són processos adaptatius, que posa en marxa el cos per evitar o contrarestar  una situació que estem vivint. Quan no estem  bé, el cos comença a donar senyals d’avís: malestar, nerviosisme, acceleració del cor, mal d’estomac, tristesa, tensió a la mandíbula, irritabilitat, tensions musculars. En un primer moment poden ser lleus, però si no fem cas d’aquests avisos, és possible que  el cos aixequi el volum afegint nous símptomes o bé incrementant la severitat, durada o intensitat del malestar. 

Entendre què em passa i per a què em passa, és prioritari en la recuperació de la nostra salut i el benestar emocional. I la clau està en concebre la nostra salut com un tot integrat,  on cos, ment i emocions estan interrelacionats. En aquest sentit a Aequilibrium treballem a través d’una mirada multidisciplinar que engloba diferents experts en disciplines com la psicoterapia, la fisioteràpia i la osteopatia, incorporant també aquelles tècniques i metodologies provinents de les teràpies humanístiques i energètiques.

Partint d’aquesta visió holística a Aequilibrium t’oferim un conjunt de propostes de salut i benestar per acompanyar-te en el procés de retrobar la millor versió de tu mateix/a.

Psicologia per a la vida diària: per atendre aquelles situacions que ens provoquen símptomes o malestar emocional, situacions traumàtiques no resoltes, trastorns emocionals, trastorns alimentaris, addiccions, dificultats amb les relacions, estar vivint una situació d’estrès

Constel·lacions Familiars: per tenir una visió més àmplia de les dinàmiques que s’amaguen darrera un símptoma, malestar, dificultats vitals, problemes d’autoestima, dificultats en les relacions, conductes repetitives, dificultats professionals, per deixar anar les responsabilitats que no em pertoquen. Perquè els conflictes i les emocions també s’hereten.

Coaching: per aturar-nos i veure amb més claredat el camí a escollir, encarar una dificultat, potenciar les pròpies capacitats i recursos, veure on m’estic limitant, impulsar o acceptar canvis vitals o professionals

Grups de meditació activa: per fer neteja d’allò que el nostre cos i la ment va acumulant, per trobar espais on retrobar-me, per trobar-me millor i disposar de més energia, per aprofundir en el propi coneixement i baixar el ritme de l’estrès

El Símptoma El Símptoma [796 Kb]