No em trobo bé, el cos comença a detonar algun símptoma. Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar i no se com afrontar-ho. I vaig a algun especialista i de vegades després de llargues exploracions – o després de cinc minuts-, em donen una paraula per explicar allò que em passa, un diagnòstic, una etiqueta. ANSIETAT. DEPRESSIÓ. HIPERACTIVITAT. ESTRESS. TRANSTORN BIPOLAR. FIBROMIALGIA…
I així comencem a mirar a l’etiqueta, en comptes de mirar a la persona. I aquesta mirada parcial fa que continuem mirant el símptoma i ens enfoquem tots a mirar què podem fer perquè aquest desapareixi.
Però el símptoma és el llenguatge del cos. Es la manera que el cos té d’expressar que alguna cosa no va bé, és la única manera que té per aconseguir que li parem atenció. El cos és savi i quan no troba per si sol la solució, es comunica per demanar ajuda. Però tantes vegades no l’escoltem. Entendre’l no és fàcil i gairebé sempre requereix mirar més enllà del símptoma, per entendre què hi ha al darrera. Si no ho fem, el cos insisteix.
Però em trobo malament, el símptoma molesta; de vegades em molesta a mi i de vegades molesta als altres. I l’etiqueta té molt de poder, així que comencem a prendre decisions a partir d’aquesta etiqueta. I per exemple ens comencem a medicar. I de vegades el símptoma disminueix i sembla que ens trobem una mica millor. Però res ha canviat en el fons. I amb el temps el símptoma torna, en altres ocasions canvia, esdevenint un símptoma que fa una mica més de soroll que l’anterior.
I és evident que de vegades les etiquetes ens ajuden a entendre o a preveure què pot passar en el futur, i que també poden ser la porta d’accés a certs tractaments que ens poden salvar la vida. Les etiquetes ens tranquil·litzen, tant als professionals com als clients. Però també ens ceguen, ens limiten i ens enfoquen al problema. I de vegades fins i tot el fan més gran i el cronifiquen.
I es clar que de vegades necessitem ajuda per poder disminuir el símptoma, perquè és la manera que hem trobat per continuar tirar endavant. Però aquí no acostuma a estar la solució.
Un mateix símptoma pot ser degut a multitud de causes o de situacions. De vegades aquestes poden ser evidents però sovint estan una mica més amagades, i no en som conscients. I és per això que el nostre cos no troba la solució. Enfocar-se a la solució implica mirar què hi ha al darrera d’allò que ens passa, i quan ho podem veure o entendre, llavors el cos és capaç d’aprendre noves estratègies per afrontar la situació i alguna cosa pot començar a canviar.
Entendre què em passa i per a què em passa, és prioritari en la recuperació de la nostra salut i el benestar emocional. I la clau està en concebre la nostra salut com un tot integrat, on cos, ment i emocions estan interrelacionats, assumint la responsabilitat personal envers la pròpia vida i les pròpies decisions.